Si voleu estudiar a fons el japonès i se us l'esteu prenent seriosament, us recomanaré llibres. Cada cop en diré un o varis. Espero que us serveixin.
Per a l'estudi de kanjis, que ja hi arribarem més endavant, us deixo un llibre fabulós, que a més inclou explicacions com a introducció, història, sil·labaris, història dels kanjis, etc. És un diccionari de Kanjis:
-"Gunkan, Diccionario de Kanjis Japoneses"; Juan José Ferres Serrano. Ed. HIPERIÓN.
Aquest llibre és fantàstic i està molt ben fet, de manera que un principiant o un estudiant en mig camí o qui sigui pot aprendre japonès. Encara que no és fàcil el japonès, però no us vull espantar...!
I us donaré una bona notícia per als qui no vulguin comprar el llibre, encara que comprar-lo és més còmode i millor. La bona notícia és que hi ha una web d'aquest llibre que té tot el contingut. Encara que no tot, perquè la web vol que compris el llibre.
La pàgina:
http://japones.info/gunkan/
Escull la versió que vulguis, recomano la més nova.
Cada cop us aniré recomanant llibres i material molt útils.
divendres, 19 de juny del 2009
Pronunciació
Com heu pogut veure a la lliçó anterior, el japonès no és tan complicat.
I ara, després d’aprendre com s’escriu, cal saber com pronunciar-ho. Per començar, el japonès és un idioma on totes les síl·labes reben el mateix èmfasi, és a dir, no hi ha cap síl·laba que s’accentuï per sobre de les altres, com passa al nostre idioma.
En japonès, les vocals fortes (a, e i o) sempre es pronuncien, però les dèbils “cauen” quan van a final de paraula o es troben entre determinades consonants. Així, i i u no sonen quan van amb k, s, sh, t, ch, h, f i p. Per tant, el present del verb “menjar”, たべます, sonaria tabemas, ja que la u final és muda. O すきやき, que es pronuncia skiyaki, ja que la u és muda.
Quan sonen, el so de les vocals sempre és curt, tret de quan es tracta d’una vocal llarga: quan es romanitza (és a dir, quan transcrivim en el nostre alfabet una paraula japonesa), la vocal llarga es marca amb un símbol anomenat macron , una ratlla llarga sobre la vocal okāsan . Però a vegades també es fa servir l’accent circumflex, així: okâsan; i es fa per comoditat, ja que es troba als nostres teclats...
Ah, i compte! Si escriviu en katakana, la vocal llarga es marca només amb una ratlla (オカーサン).
Però també hi ha consonants llargues, o dobles; així, la k, s, sh, p, t i ch s’allarguen, com a まっすぐmassugu. Com heu vist, per senyalar una consonant llarga fem servir la っ, la tsu però petiteta, per indicar que doblem aquesta consonant.
És molt important saber distingir i pronunciar les vocals i consonants dobles, ja que una vocal llarga o una consonant doble poden canviar totalment el significat d’una paraula: じけんes incident, mentre que じっけん significa experiment. Pot canviar totalment el que voleu dir.
I ara, després d’aprendre com s’escriu, cal saber com pronunciar-ho. Per començar, el japonès és un idioma on totes les síl·labes reben el mateix èmfasi, és a dir, no hi ha cap síl·laba que s’accentuï per sobre de les altres, com passa al nostre idioma.
En japonès, les vocals fortes (a, e i o) sempre es pronuncien, però les dèbils “cauen” quan van a final de paraula o es troben entre determinades consonants. Així, i i u no sonen quan van amb k, s, sh, t, ch, h, f i p. Per tant, el present del verb “menjar”, たべます, sonaria tabemas, ja que la u final és muda. O すきやき, que es pronuncia skiyaki, ja que la u és muda.
Quan sonen, el so de les vocals sempre és curt, tret de quan es tracta d’una vocal llarga: quan es romanitza (és a dir, quan transcrivim en el nostre alfabet una paraula japonesa), la vocal llarga es marca amb un símbol anomenat macron , una ratlla llarga sobre la vocal okāsan . Però a vegades també es fa servir l’accent circumflex, així: okâsan; i es fa per comoditat, ja que es troba als nostres teclats...
Ah, i compte! Si escriviu en katakana, la vocal llarga es marca només amb una ratlla (オカーサン).
Però també hi ha consonants llargues, o dobles; així, la k, s, sh, p, t i ch s’allarguen, com a まっすぐmassugu. Com heu vist, per senyalar una consonant llarga fem servir la っ, la tsu però petiteta, per indicar que doblem aquesta consonant.
És molt important saber distingir i pronunciar les vocals i consonants dobles, ja que una vocal llarga o una consonant doble poden canviar totalment el significat d’una paraula: じけんes incident, mentre que じっけん significa experiment. Pot canviar totalment el que voleu dir.
Escriptura
Veurem els diferents tipus d'escriptura.
KANJIS (són els kanjis del primer grau, però d'això ja en parlarem més endavant).
HIRAGANA
KATAKANA
L'hiragana i el katakana estan representats en taules amb els seus sons PURS. El so pur és l'original. Els spns purs formen l'Hiragana bàsic. Els sons impurs formen l'Hiragana Dakuon i l'Hiragana Yôn. Per a formar els sons impurs, s'han d'afegir dues cometes al caràcter o una rodoneta. Vejem l'exemple:
か-が (de 'ka' a 'ga') SO PUR 'K', SO IMPUR 'G'.
I així. Si formeu el so impur...però si hi ha algún dubte...Millor això:
KANJIS (són els kanjis del primer grau, però d'això ja en parlarem més endavant).
HIRAGANA
KATAKANA
L'hiragana i el katakana estan representats en taules amb els seus sons PURS. El so pur és l'original. Els spns purs formen l'Hiragana bàsic. Els sons impurs formen l'Hiragana Dakuon i l'Hiragana Yôn. Per a formar els sons impurs, s'han d'afegir dues cometes al caràcter o una rodoneta. Vejem l'exemple:
か-が (de 'ka' a 'ga') SO PUR 'K', SO IMPUR 'G'.
I així. Si formeu el so impur...però si hi ha algún dubte...Millor això:
Per què Japonès en Català?
Si ens acabem interessant pel japonès és que d'algun lloc hem arribat: des del manga i l'anime...SOM OTAKUS.
Una conseqüència directa de ser otaku (o fan del manga i l’anime, com us agradi més anomenar-vos) és que gairebé tots, tard o d’hora, ens acabem interessant per la cultura japonesa. Els seus costums, la seva història, la seva música... i el seu idioma. I també tenim somnis en comú: poder llegir manga en versió original, veure anime o pel·lis japoneses directament en el seu idioma... i viatjar al Japó!!
I per això cal saber japonès. Si voleu aprendre bé l’idioma, el millor és estudiar-lo com cal. La gramàtica no és gaire complicada, però, com tots el idiomes, té la seva dificultat. I després hi ha els kanjis!! Això sí que és complicat...
Però, ara per ara, el nostre objectiu és ensenyar-vos.
El japonès modern està escrit amb una combinació de tres sistemes tipus de caràcters. Els kanjis són ideogrames d’origen xinès que no només tenen valor fonètic, sinó que transmeten una idea; van ser el primer mètode d’escriptura del japonès antic i normalment poden llegir-se de dues maneres: la xinesa i la japonesa.
D’altra banda, tenim dos sil·labaris, l’hiragana (més rodonet i “elegant”) i el katakana (més angular i de traç més senzill). En tots dos sil·labaris podem dir, per simplificar, que cada símbol representa una vocal.
I quan els fem servir? Utilitzem els kanjis per als noms i les arrels dels adjectius i verbs, o sigui, la part de la paraula que aporta el significat.
L’ hiragana es fa servir per a la conjugació dels verbs, els sufixos, les partícules, les paraules totalment japoneses (i que per tant no tenen kanji) o per transcriure paraules que, tot i tenir kanjis, són difícils de llegir o recordar.
I el katakana només es fa servir per les paraules que vénen d’un altre idioma, les onomatopeies o per emfatitzar alguna paraula japonesa.
En el manga és molt corrent veure, al costat dels kanjis, petits caràcters en hiragana o katakana: es tracta de l’anomenat "furigana", una indicació de com s’ha de llegir aquell kanji en concret. De fet, una manera molt efectiva d’impedir que un nen llegeixi un manga per a adults és no posar cap furigana al costat dels kanjis: podrà veure el dibuix, però no entendrà què diuen!
Una conseqüència directa de ser otaku (o fan del manga i l’anime, com us agradi més anomenar-vos) és que gairebé tots, tard o d’hora, ens acabem interessant per la cultura japonesa. Els seus costums, la seva història, la seva música... i el seu idioma. I també tenim somnis en comú: poder llegir manga en versió original, veure anime o pel·lis japoneses directament en el seu idioma... i viatjar al Japó!!
I per això cal saber japonès. Si voleu aprendre bé l’idioma, el millor és estudiar-lo com cal. La gramàtica no és gaire complicada, però, com tots el idiomes, té la seva dificultat. I després hi ha els kanjis!! Això sí que és complicat...
Però, ara per ara, el nostre objectiu és ensenyar-vos.
El japonès modern està escrit amb una combinació de tres sistemes tipus de caràcters. Els kanjis són ideogrames d’origen xinès que no només tenen valor fonètic, sinó que transmeten una idea; van ser el primer mètode d’escriptura del japonès antic i normalment poden llegir-se de dues maneres: la xinesa i la japonesa.
D’altra banda, tenim dos sil·labaris, l’hiragana (més rodonet i “elegant”) i el katakana (més angular i de traç més senzill). En tots dos sil·labaris podem dir, per simplificar, que cada símbol representa una vocal.
I quan els fem servir? Utilitzem els kanjis per als noms i les arrels dels adjectius i verbs, o sigui, la part de la paraula que aporta el significat.
L’ hiragana es fa servir per a la conjugació dels verbs, els sufixos, les partícules, les paraules totalment japoneses (i que per tant no tenen kanji) o per transcriure paraules que, tot i tenir kanjis, són difícils de llegir o recordar.
I el katakana només es fa servir per les paraules que vénen d’un altre idioma, les onomatopeies o per emfatitzar alguna paraula japonesa.
En el manga és molt corrent veure, al costat dels kanjis, petits caràcters en hiragana o katakana: es tracta de l’anomenat "furigana", una indicació de com s’ha de llegir aquell kanji en concret. De fet, una manera molt efectiva d’impedir que un nen llegeixi un manga per a adults és no posar cap furigana al costat dels kanjis: podrà veure el dibuix, però no entendrà què diuen!
Comencem!
Benvinguts tots al blog Japonès en Català. Tots els catalans teniu sort perquè podeu aprendre japonès en aquest blog. Si ja sabeu japonès, si heu fet exàmens (Nôken, Kanken, etc), n'esteu estudiant, heu anat al Japó, etc...podeu participar en l'aprenentatge del japonès en aquest blog. Per fer això tant sols envieu comentaris o contacteu al correu electrònic del blog: japonesencatala@gmail.com
A veure si podem aprendre tots aquest bonic idioma, complex, però sobretot bonic.
Donem pas al blog "Japonès en Català".
A veure si podem aprendre tots aquest bonic idioma, complex, però sobretot bonic.
Donem pas al blog "Japonès en Català".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
